Corall i l'alga

Els coralls (o corals) són animals colonials que pertanyen a la classe dels antozous del fílum cnidaris. Les colònies estan formades per miler d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides.
El terme coral no té cap significat taxonòmic i és poc precís; se sol usar per a designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colònies ramificades. Però també és comú denominar corall a espècies que creixen formant colònies compactes, com ara el corral cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que posseeixen un esquelet corni i flexible com les gorgònies.
Els coralls, sobre tot el corall vermell i el corall negre, tenen un ampli ús en joieria, essent el coraller la persona que treballa el corall.

Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)

Corall vermell (Corallium rubrum)
Las algas
Parasitismo [editar]
Hay varios casos notables en que algas aparecen implicadas en relaciones parasitarias.
La cianobacteria Phormidium corallyticum ataca a colonias de coral de diversas especies. Los filamentos del alga provocan lesiones que facilitan la penetración de bacterias sulfooxidantes que son las que a su vez causan el daño más grave. Se estima que la infección es más probable en aguas poco turbulentas y contaminadas.
Los rodófitos (Filum Rhodophyta, las algas rojas) son muy frecuentemente parásitos de otros rodófitos. En general parásito y huésped están filogenéticamente próximos. El parásito inyecta núcleos celulares en las células del huésped, que queda así transformado, produciendo luego células sexuales portadoras del genoma parasitario.
Varias algas verdes (Filo Chlorophyta) son parásitas de plantas verdes (Reino Plantae). Por ejemplo, Cephaleuros es una alga filamentosa que crece en los tejidos de diversas plantas, incluidos cultivo como el té o el café.
Un par de especies del alga verde Prototheca se han convertido en patógenas de diversos animales, como las vacas o los seres humanos. En las vacas producen mastitis muy contagiosas que no se pueden controlar sin sacrificar los animales.

OceanWorld 3D - For more of the funniest videos, click here

ninxol ecologic

Nínxol ecològic

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en l'"ofici" de cada espècie.

És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema...

Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi.

Nínxol ecològic

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en l'"ofici" de cada espècie.

És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema...

Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi.

Ecologia En Cali Colombia - Click here for more free videos

biodiversitat

Fa referència al paper de la diversitat biològica des del punt de vista sistèmic i funcional (ecosistemes). Al ser indispensables en la nostra pròpia supervivència, moltes d'aquestes funcions s'acostumen a anomenar "serveis":

Els elements que constitueixen la diversitat biològica d'un àrea són els reguladors naturals dels fluxos d'energia i de matèria. Compleixen una funció important en la regulació i estabilització de les sòls i zones litorals. Per exemple, en les vessants muntanyoses, la diversitat d'espècies en la capa vegetal forma teixits que protegeixen a les capes subjacents de l'acció mecànica dels elements com el vent. La biodiversitat juga un paper determinant en processos atmosfèrics i climàtics. Molts intercanvis i efectes de les masses continentals i els oceans amb l'atmosfera són producte dels elements vius (evotranspiració, cicle del carboni, ...). La diversitat biòtica d'un sistema natural és un dels factors determinants en els processos de recuperació i reconversió de nutrients. A més, alguns ecosistemes presenten organismes o comunitats capaces de degradar toxines, o de fixar i estabilitzar compostos perillosos de manera natural.

La diversitat és una propietat fenomenològica que pretén expressar la varietat d'elements diferents. El desenvolupament d'una mesura que permeti expressar de manera clara i comparable la diversitat biològica presenta dificultats i limitacions. No es tracta simplement de mesurar una variació d'un o diversos elements comins, sinó de quantificar i ponderar quants elements o grups d'elements diferents existeixen. Les mesures de diversitat existents no són més que models quantitatius o semi-quantitatius d'una realitat qualitativa amb límits molt clars pel que fa a les seves aplicacions. El desenvolupament d'un concepte matemàtic lògic i coherent per a la modelació de la diversitat biològica a nivell específic i genètic ha sigut bastant explorada i presenta un cos sintètic i robust. La modelació de la diversitat a nivell d'ecosistemes és més recent, i s'ha vist beneficiada pels avenços tecnològics (com els SIG). Les mesures més senzilles consisteixen en índexs matemàtics que expressen la quantitat d'informació i el grau d'organització d'aquesta. Bàsicament les expressions mètriques tenen en compte tres aspectes:

• Riquesa: És el nombre d'elements. Segons el nivell es tracta del número d'al·lels o heterozigosi (a nivell genètic), número d'espècies (a nivell específic), número d'habitants o unitats ambientals diferents (a nivell ecosistemàtic).
• Abundància relativa: És la incidència relativa de cadascun dels elements en relació als altres.
• Diferenciació: És el grau de diferenciació genètica, taxonòmica o funcional dels elements.

Cadascun d'aquests índexs de la diversitat és unidimensional i de lectura limitada. Les comparacions i valoracions de la diversitat biològica són forçosament incompletes en aquests termes. S'utilitzen pel seu caràcter pràctic i sintètic, però són insuficients en front a models analítics alternatius multiescalars i multidimensionals que responen millor a les necessitats específiques de conservació. Així, la modelació bidimensional (riquesa i abundància relativa) pot considerar-se com l'estàndard "clàssic" de mesura i expressió de la diversitat. D'acord amb l'escala espacial en la que es mesura la diversitat biològica, es parla de tres tipus de diversitat:

• Alfa: diversitat puntual, representada per α
• Beta: diversitat entre habitants, representada per β
• Gamma: diversitat a escala regional, representada per γ

Aquests termes van ser instaurats per Robert Whittaker al 1960 i tenen una gran acceptació.

REPUBLICA DOMINICANA

hola soc adrian martin i soc de republica dominicana tin 16 y m'agrada molt el meu pais.
La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, essent la segona illa més gran del arxipèlag de les Antilles. Limita a l'oest amb Haití i està separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona. Té una superfície territorial de 48.442 km² i una població de més de 9 milions d'habitants. La seu del govern i capital del país és Santo Domingo de Guzmán.