divendres, 29 d’abril del 2011

Què es un bé¿?La diferència entre els béns de consum i els béns de producció

Que es un bé?
Un bé és un objecte material o servei immaterial l'ús del qual produeix certa satisfacció d'un desig o necessitat. Els béns pot ser béns lliures (o il·limitats) l'accés dels quals no és excloïble i estan disponibles en quantitats arbitràriament grans o béns econòmics (o escassos) que en general existeixen en quantitats limitades i la seva assignació segueix algun tipus de procediment econòmic (mercat, racionament, repartiment,...). Un exemple de ben lliure seria l'aire que es respira, que de fet és necessari però molt abundant, i per tant no és susceptible d'assignació mitjançant procediments econòmics. Els productes subjectes a preu o condicions restringides d'accés, són exemples de béns económicos.un exemple de bé economic podria ser: una casa ,roba,etc.






Diferència entre els béns de consum y els béns de producció




Definició de béns de consum

Són totes aquelles mercaderies produïdes per i per a la societat al territori del país o importades per satisfer directament una necessitat com: aliments, begudes, habitació, serveis personals, mobiliari, vestit, *ornato, etc. Qualsevol mercaderia que satisfà una necessitat del públic consumidor. Aquests béns constitueixen l'oposat a béns de producció o de capital, que són els que s'utilitzen per produir altres béns.

















Definició de béns de producció

Aquest concepte s'usa en el context de l'Economia i les finances

Es diuen Béns de producció a aquells la Utilitat dels quals consisteix a produir altres béns. Són així Béns de Producció les màquines i altres instal·lacions que permeten organitzar processos productius que resulten en la creació de mercaderies.

Quan s'adquireixen béns de producció s'efectua una Inversió, doncs es destina Capital a la Compra d'objectes amb el propòsit de realitzar activitats productives i no de consumir-los per la Utilitat que aquests tinguin per si mateixos.

divendres, 22 d’octubre del 2010

Què és el desenvolupament sostenible?

JA M'ESTÀ BÉ AIXÍ d'Albert ClapésS'entén per desenvolupament sostenible aquell tipus de desenvolupament que és capaç de satisfer les necessitats actuals sense comprometre els recursos i possibilitats de les futures generacions. Intuïtivament una activitat sostenible és aquella que es pot mantenir. Per exemple, tallar arbres d'un bosc assegurant la repoblació és una activitat sostenible. Per contra, consumir petroli no és sostenible amb els coneixements actuals, ja que no es coneix cap sistema per crear petroli a partir de la biomassa. Avui sabem que una bona part d'activitats humanes no són sostenibles a mig i llarg termini tal com avui estan plantejades.

Aquesta definició és la de l'informe de la Comissió Brundlandt. La senyora Brundlandt és la primera ministra de Noruega i l'any 1990 rebé l'encàrrec de l'ONU de redactar un primer informe per preparar la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro dos anys més tard.

Hi ha d'altres definicions també interessants com és la que proposen D. Pearce, A. Markandya i E.B. Barbier, i en la qual es diu que en una societat sostenible no hi ha d'haver:

  • un declivi no raonable de qualsevol recurs
  • un dany significatiu als sistemes naturals
  • un declivi significatiu de l'estabilitat social

Una altra definició es deu a H. Daly. Aquesta persona proposa que una societat sostenible és aquella en la qual:

  • els recursos no s'han d'utilitzar a un ritme superior al del seu ritme de regeneració,
  • no s'emeten contaminants a un ritme superior al que el sistema natural és capaç d'absorbir o neutralitzar,
  • els recursos no renovables s'han d'utilitzar a un ritme més baix que el que el capital humà creat pugui reemplaçar al capital natural perdut. Concretant aquesta definició en un cas pràctic, el dels combustibles fòssils, això vol dir que cal utilitzar una part de l'energia alliberada en crear sistemes d'estalvi d'energia o sistemes per a fer possible l'ús d'energies renovables que proporcionin la mateixa quantitat d'energia que el combustible fòssil consumit.

Són tres formes de definir el desenvolupament sostenible. La primera és la més simple, segurament la que ha fet més fortuna, mentre que la segona i la tercera van complicant els raonaments.

Notem que com que es tracta d'una definició estratègica de caràcter conceptual i globalitzadora, es produeix una notable dificultat en traduir-ho al dia a dia. Amb tot, cal fer esforços per superar les dificultats d'ordre pràctic que suposa el principi ecologista del pensar globalment i actuar localment.

Principals reptes que planteja el desenvolupament sostenible

JUNTS FINS A LA FI de Laureà PinyolLa incapacitat de l'espècie humana per viure en harmonia amb el planeta, la gran interacció entre l'home i el sistema natural, són els grans problemes mediambientals d'avui. Mai com fins ara, una espècie, l'home, havia aconseguit modificar tan substancialment, en tant poc temps, les característiques pròpies del planeta.

Així, es plantegen els grans problemes planetaris següents:

  • Superpoblació i desigualtats
  • L'increment de l'efecte hivernacle
  • Destrucció de la capa d'ozó
  • Humanització del paisatge
  • Preservació de la biodiversitat
  • L'erosió, la desertització i la destrucció de la selva

I a escala local:

  • El sistema productiu
  • L'aigua
  • Els residus domèstics
  • Subministrament energètic
  • El sistema de transports

Cap a un sistema de transports sostenible

El nostre sistema de transport té dos grans inconvenients. El primer és que és un gran devorador d'energia. A Espanya el sector del transport és responsable de més del 40% del consum d'energia primària, situant-se per sobre del consum industrial i del domèstic. El segon gran inconvenient és la contaminació o la despesa social difusa que ocasiona: emissions nocives de gasos i partícules a l'atmosfera, ocupació a les ciutats d'un bé escàs i car com és el sòl públic, accidents, sorolls, etc...

El transport de viatgers...

El transport més eficient és avui el que menys ajuts està rebent per part de les administracions públiques. Els sistemes eficients són el transport públic de viatgers -ferrocarrils, autocars i autobusos- i el sistema ferroviari per a les mercaderies. Els pressupostos de la Generalitat per al 1995 continuen invertint en carreteres en una relació de 4 a 1, en comparació amb les inversions en transport públic. En els pressupostos generals de l'estat passa tres quarts del mateix. Amb tot, el sistema ferroviari espanyol ha demostrat que amb un cert nivell d'inversions és possible guanyar viatgers. L'aposta clara pels trens de rodalies i la introducció de serveis d'alta velocitat en alguns trajectes interurbans ha permès que l'any 1993 sigui el primer cop en els darrers cinquanta anys que el transport per ferrocarril guanyi quota de mercat en alguns corredors. El guany s'ha produït a costa de la carretera i de l'avió, dos sistemes de transport més contaminants i amb efectes socials i territorials més indesitjables. Tot això dóna una idea de les immenses possibilitats del transport ferroviari ( i també, naturalment, dels autobusos i autocars) per contribuir a un sistema sostenible de transports.

...i de mercaderies

Pel que fa al transport de mercaderies, ha hagut de ser la creixent congestió de les autopistes europees que conscienciés els poders públics de la necessitat de potenciar els sistemes ferroviaris. Avui, per esmentar només dos exemples, el túnel del Canal de la Mànega i la coordinació dels sistemes ferroviaris a tot Europa, obre grans possibilitats a la potenciació del transport de mercaderies per ferrocarril en les relacions supranacionals.

Les rondes fantàstiques...

Però és segurament a les ciutats on es manifesta amb tota la contundència la insostenibilitat i insalubritat del sistema de transport basat en l'ús intensiu del vehicle privat. No cal anar lluny per trobar exemples d'aquesta insostenibilitat. La construcció de les Rondes de Barcelona és un excel·lent "cas pràctic". La construcció d'aquesta via de circumval·lació fou presentada pels poders públics com la solució quasi definitiva als problemes de trànsit a l'àrea metropolitana. Però avui, només tres anys després de la inauguració d'aquesta "meravella olímpica", ja tenim els primers resultats. Les rondes es troben col·lapsades una bona part d'hores del dia i ha disminuït la velocitat mitjana del trànsit al centre de Barcelona. Avui a molts carrers del centre de Barcelona mantenir una conversa intel·ligible és un luxe, a l'abast només dels vianants nocturns.

...i altres meravelles

... + carreteres ... + trànsit ... + congestió ...Les rondes, lluny de ser una solució, són ara un nou problema. Per a intentar resoldre-ho l'administració ha restringit la circulació de camions i desviat el trànsit cap a nous itineraris de circumval·lació. Aquest és el resultat d'una política equivocada de transports que es pretén continuar: Quart Cinturó, via interpolar, túnel d'Horta, autopista pel marge esquerra del Besòs, etc... Mentrestant línies de tren com la de Barcelona-Puigcerdà, la de Lleida-la Pobla de Segur o la de Manresa a Lleida, corren el risc que qualsevol dia un jutge les pugui clausurar per manca de seguretat.

El model econòmic

Tots els problemes plantejats a escala planetària i local tenen un denominador comú i radiquen en l'actual forma de funcionar de l'actual sistema econòmic. El model avui dominant és aquell que diu que l'economia va bé quan creix el producte interior brut (PIB). Aquest model no té en compte quant costa a la col·lectivitat en termes ecològics i socials el creixement d'un punt del PIB. No té en compte que la capacitat de creixement econòmic és finita ni tampoc té en compte les limitacions del sistema natural que estan portant el planeta a l'infart ecològic.

El PIB: un Producte Insostenible i Brut...

El PIB és la vaca més sagrada de totes les vaques sagrades de l'economia. El PIB mesura el valor de les mercaderies produïdes. Quanta més producció, més creixerà el PIB; quant més creixi el PIB, millor viurem i més riquesa hi haurà. Però l'estadística ens ensenya que en els darrers quinze anys el nombre d'ocupats no ha crescut i tanmateix el PIB haurà crescut un 60% en termes nominals.

La perversió del sistema vigent de comptabilitat pot arribar a extrems insòlits. És el cas del gravíssim terratrèmol de 1994 a Kobe (Japó). Algú amb autoritat va pronosticar un impacte positiu en la reconstrucció de la zona de Kobe en el producte interior brut japonès. Al cap de pocs dies va començar a pujar la borsa de Tokio. Tenim un sistema de mesura que permet afirmar que és bo per l'economia que hi hagi destrosses.

Sense anar tant lluny, a casa nostra, el "sistema" estableix que els accidents de trànsit tenen globalment un impacte positiu en l'economia del país, perquè donen treball a asseguradores, als mecànics, als sanitaris, a les funeràries, etc.

...i altres vaques sagrades

En els següents llocs del rànking de les vaques sagrades de l'economia apareixen d'altres variables socioeconòmiques. La inflació, el dèficit públic, el deute públic acumulat, la productivitat,... Tots aquests paràmetres tradicionals mesuren l'estat d'un sistema des d'un únic punt de vista, prescindint d'altres factors.

Sembla raonable que als indicadors macroeconòmics tradicionals hi puguem afegir-ne d'altres de caràcter ecològic i social, per mesurar la sostenibilitat del sistema. Algunes propostes de nous indicadors podrien ser, a partir dels suggeriments continguts en els informes de "l'Estat del Món" del Worldwatch Institute, els que s'indiquen a continuació:

  • Ús de fonts energètiques renovables
  • Indicador d'eficiència energètica
  • Matèries reciclables
  • Residus industrials
  • Creixement poblacional
  • Superfície sostenible
  • Transport sostenible
  • Biodiversitat
  • Desigualtat social
  • Atur
  • Precarització laboral
  • Integració ètnica

divendres, 1 d’octubre del 2010

La natura en acció

Català

El món és ple de vida. Les plantes i els animals que ens envolten interactuen constantment ells amb ells i amb el seu entorn inanimat,per formar intricada xarxa d'activitat.Aquest llibre explica de quina manera funciona un sistema tan complex seguint el flux d'energia des del moment en què és capta per les plantes i transferit a altres éssers vius quant mengen



Castella

El mundo esta lleno de vida.Las plantas y los animales que nos rodean interactúan constantemente ellos con ellos y con su entorno inanimado,para formar intrincada red de actividad.Este libro explica de qué manera funciona un sistema tan complejo siguiendo el flujo de energía desde el momento que se capta por las plantas y transferido a otros seres vivos cuánto comen


Angles

The world is full living. The plants and the animals that surround us interact constantly they with them and with his surroundings inanimate,to form intricate network of activity.This book explains of which way works an as complex system following the flow of energy since the moment in what is captures for the plants and transferred to other living beings how much eat

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Corall i l'alga





Els coralls (o corals) són animals colonials que pertanyen a la classe dels antozous del fílum cnidaris. Les colònies estan formades per miler d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides.
El terme coral no té cap significat taxonòmic i és poc precís; se sol usar per a designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colònies ramificades. Però també és comú denominar corall a espècies que creixen formant colònies compactes, com ara el corral cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que posseeixen un esquelet corni i flexible com les gorgònies.
Els coralls, sobre tot el corall vermell i el corall negre, tenen un ampli ús en joieria, essent el coraller la persona que treballa el corall.

Corall cervell (Diploria labyrinthiformis)

Corall vermell (Corallium rubrum)
Las algas
Parasitismo [editar]
Hay varios casos notables en que algas aparecen implicadas en relaciones parasitarias.
La cianobacteria Phormidium corallyticum ataca a colonias de coral de diversas especies. Los filamentos del alga provocan lesiones que facilitan la penetración de bacterias sulfooxidantes que son las que a su vez causan el daño más grave. Se estima que la infección es más probable en aguas poco turbulentas y contaminadas.
Los rodófitos (Filum Rhodophyta, las algas rojas) son muy frecuentemente parásitos de otros rodófitos. En general parásito y huésped están filogenéticamente próximos. El parásito inyecta núcleos celulares en las células del huésped, que queda así transformado, produciendo luego células sexuales portadoras del genoma parasitario.
Varias algas verdes (Filo Chlorophyta) son parásitas de plantas verdes (Reino Plantae). Por ejemplo, Cephaleuros es una alga filamentosa que crece en los tejidos de diversas plantas, incluidos cultivo como el té o el café.
Un par de especies del alga verde Prototheca se han convertido en patógenas de diversos animales, como las vacas o los seres humanos. En las vacas producen mastitis muy contagiosas que no se pueden controlar sin sacrificar los animales.

OceanWorld 3D - For more of the funniest videos, click here

divendres, 23 d’octubre del 2009

ninxol ecologic





Nínxol ecològic

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en l'"ofici" de cada espècie.

És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema...

Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi.

Nínxol ecològic

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

En ecologia un nínxol ecològic és una determinada funció que, segons les circumstàncies, pot dur-la a terme una o altra espècie. Posa èmfasi en l'"ofici" de cada espècie.

És el paper que té una espècie en l'ecosistema. Es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema...

Per això, el que fa el nínxol és caracteritzar quin tipus de relacions s'estableixen entre les espècies i entre les espècies i el medi.


Ecologia En Cali Colombia - Click here for more free videos

divendres, 16 d’octubre del 2009

biodiversitat









Fa referència al paper de la diversitat biològica des del punt de vista sistèmic i funcional (ecosistemes). Al ser indispensables en la nostra pròpia supervivència, moltes d'aquestes funcions s'acostumen a anomenar "serveis":

Els elements que constitueixen la diversitat biològica d'un àrea són els reguladors naturals dels fluxos d'energia i de matèria. Compleixen una funció important en la regulació i estabilització de les sòls i zones litorals. Per exemple, en les vessants muntanyoses, la diversitat d'espècies en la capa vegetal forma teixits que protegeixen a les capes subjacents de l'acció mecànica dels elements com el vent. La biodiversitat juga un paper determinant en processos atmosfèrics i climàtics. Molts intercanvis i efectes de les masses continentals i els oceans amb l'atmosfera són producte dels elements vius (evotranspiració, cicle del carboni, ...). La diversitat biòtica d'un sistema natural és un dels factors determinants en els processos de recuperació i reconversió de nutrients. A més, alguns ecosistemes presenten organismes o comunitats capaces de degradar toxines, o de fixar i estabilitzar compostos perillosos de manera natural.

La diversitat és una propietat fenomenològica que pretén expressar la varietat d'elements diferents. El desenvolupament d'una mesura que permeti expressar de manera clara i comparable la diversitat biològica presenta dificultats i limitacions. No es tracta simplement de mesurar una variació d'un o diversos elements comins, sinó de quantificar i ponderar quants elements o grups d'elements diferents existeixen. Les mesures de diversitat existents no són més que models quantitatius o semi-quantitatius d'una realitat qualitativa amb límits molt clars pel que fa a les seves aplicacions. El desenvolupament d'un concepte matemàtic lògic i coherent per a la modelació de la diversitat biològica a nivell específic i genètic ha sigut bastant explorada i presenta un cos sintètic i robust. La modelació de la diversitat a nivell d'ecosistemes és més recent, i s'ha vist beneficiada pels avenços tecnològics (com els SIG). Les mesures més senzilles consisteixen en índexs matemàtics que expressen la quantitat d'informació i el grau d'organització d'aquesta. Bàsicament les expressions mètriques tenen en compte tres aspectes:

  • Riquesa: És el nombre d'elements. Segons el nivell es tracta del número d'al·lels o heterozigosi (a nivell genètic), número d'espècies (a nivell específic), número d'habitants o unitats ambientals diferents (a nivell ecosistemàtic).
  • Abundància relativa: És la incidència relativa de cadascun dels elements en relació als altres.
  • Diferenciació: És el grau de diferenciació genètica, taxonòmica o funcional dels elements.

Cadascun d'aquests índexs de la diversitat és unidimensional i de lectura limitada. Les comparacions i valoracions de la diversitat biològica són forçosament incompletes en aquests termes. S'utilitzen pel seu caràcter pràctic i sintètic, però són insuficients en front a models analítics alternatius multiescalars i multidimensionals que responen millor a les necessitats específiques de conservació. Així, la modelació bidimensional (riquesa i abundància relativa) pot considerar-se com l'estàndard "clàssic" de mesura i expressió de la diversitat. D'acord amb l'escala espacial en la que es mesura la diversitat biològica, es parla de tres tipus de diversitat:

  • Alfa: diversitat puntual, representada per α
  • Beta: diversitat entre habitants, representada per β
  • Gamma: diversitat a escala regional, representada per γ

Aquests termes van ser instaurats per Robert Whittaker al 1960 i tenen una gran acceptació.



REPUBLICA DOMINICANA



hola soc adrian martin i soc de republica dominicana tin 16 y m'agrada molt el meu pais.
La República Dominicana és un estat de la Regió del Carib que ocupa les dues terceres parts de l'illa de la Hispaniola, essent la segona illa més gran del arxipèlag de les Antilles. Limita a l'oest amb Haití i està separat, a l'est, de l'illa de Puerto Rico pel pas de la Mona. Té una superfície territorial de 48.442 km² i una població de més de 9 milions d'habitants. La seu del govern i capital del país és Santo Domingo de Guzmán.